A principis d’any, arran d’una violació a una nena de 13 anys d’un centre de menors a Palma de Mallorca, es va destapar un escàndol d’una suposada xarxa de menors tutelades que són prostituïdes i explotades sexualment. L’exclusiva que va treure el Diario de Mallorca, ha posat sobre la taula una problemàtica existent però fins ara silenciada tant pels mitjans com per institucions. Amb el sorgiment de la polèmica i les tensions polítiques que aquesta ha generat, els mitjans locals i nacionals han fet una extensa cobertura.

El Diario de Mallorca va publicar dia 12 de gener que “Desenes de nenes que escapen de centres de protecció es prostitueixen a Palma”. Durant els dies següents va obrir la portada amb més informació sobre l’escàndol, tot i que encara no es deia amb claredat el que estava passant. El mitjà va anunciar que “El Consell de Mallorca reconeix 16 casos d’explotació sexual infantil”, tot i que, dos dies després ho va actualitzar per denunciar que eren més casos, en concret que “La prostitució s’estenia a la totalitat de les nenes acollides a alguns centres”. Aquesta última notícia basava el seu titular en fonts no especificades d’experts que afirmaven que la xifra de menors prostituïdes era molt més elevada que la que s’havia donat oficialment.

La tasca d’investigació que va portar a terme el Diario de Mallorca, i que posteriorment van informar altres mitjans, es va veure impregnada d’un frame de responsabilitat cap a les institucions del territori. El Español va publicar una notícia on es culpabilitza com a principal responsable al Govern de les Illes Balears i a la seva presidenta Francina Armengol. Cal destacar que les menors estan tutelades per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), que està en mans del Consell Insular de Mallorca, una institució independent del Govern Balear. Per tant, el mitjà va aprofitar els fets per atacar al PSOE en general, sense explicar detalladament com funciona la tutela i en mans de qui recau.

Després de la publicació de l’exclusiva, els altres mitjans locals i la televisió autonòmica no van tardar a sumar-s’hi. La cobertura que va fer IB3, un mitjà més pròxim al govern que el diari esmentat anteriorment, va donar veu a totes les parts implicades. Un exemple és el programa Els Dematins del 13 de gener, just quan havia esclatat la polèmica, van entrevistar a Javier de Juan, el president de l’IMAS. En contraposició, trobem les notícies que va publicar el diari Última Hora, amb un caire més sensacionalista i totalment polititzat en el que destacava un frame de conflicte entre Javier de Juan juntament amb la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, i els diputats de Vox i PP.

Davant aquest conflicte social que implica menors, els mitjans de comunicació anomenats no van prestar tanta atenció en les causes i conseqüències dels abusos, sinó en mostrar-se durs amb les autoritats implicades i, en alguns casos, per atacar políticament. Es va cobrir com si el cas de Palma fos aïllat i extrem, i no com una possible oportunitat per obrir el camí a parlar d’aquest tema en profunditat i a tots territoris d’Espanya.

Tal com va anunciar fa uns dies El País, l’explotació sexual de menors tutelats és una realitat a tot el territori espanyol. Com apunta Pepa Horno, una experta en protecció infantil, “Mallorca no és dels llocs que pitjor es troben, ni molt menys. La premsa ha sigut responsable i la bronca política no ajuda. Això està passant a tot Espanya, però no ha sortit a la llum”.

Dia 31 de desembre del 2019 Xina advertia de l’aparició d’una pneumònia desconeguda a la ciutat Wuhan, que va desencadenar un nou coronavirus. Les següents setmanes van estar marcades per un seguiment minuciós, en diferent mesura, per part dels mitjans de comunicació de l’expansió del virus, la investigació i les víctimes mortals i infectades. Així ho va fer, i segueix fins avui, La Sexta. A partir d’un seguit d’exemples de com ho ha cobert aquest mitjà, es pot veure una clara tendència alarmista, fins i tot una recerca de morbositat i sensacionalisme.

En primer lloc, el mitjà ha anat informant cada dia durant aquest mes i mig de les novetats, amb actualitzacions de les informacions gairebé cada hora, encapçalades a la secció Últimas Notícias o Coronavirus. Ha tractat el tema als telenotícies i a programes de la mateixa cadena com Al Rojo Vivo i Más Vale Tarde, entre d’altres. Ambdós programes hi han dedicat diversos dies, han fet entrevistes a experts, tertúlies i mapes interactius de les zones infectades i el nombre de víctimes. És a dir, han fet una cobertura exhaustiva i detallada del virus, cosa que fa que l’espectador estigui pendent cada cop que encén la televisió.

És lògic que els mitjans han de fer un seguiment d’un tema d’actualitat internacional com aquest, i informar dels esdeveniments més importants. Però La Sexta ha prioritzat el coronavirus per davant d’altres fets noticiables i l’ha convertit en un tema de continuïtat diari del que cada dia afegien informació, a diferència d’altres mitjans que no en parlaven tant.

Aquest bombardeig informatiu que ha proporcionat La Sexta durant tantes setmanes ha anat acompanyat d’una gran quantitat de contingut audiovisual. En aquest aspecte han publicat algunes imatges que, tot i ser rellevants informativament, contribueixen a crear una situació d’alarma i por a la societat enfront del virus. Per exemple, una fotografia d’un home mort al carrer de Wuhan, sota el titular de “La estremecedora imagen de un hombre inerte”.

Un altre exemple són les imatges que acompanyen la següent notícia “Las autoridades chinas sacan de sus casas a la fuerza a los posibles contagiados por coronavirus para llevarlos a zonas de cuarentena”, encapçalada amb l’avanttítol “Tensión Descontrolada en China”. El llenguatge utilitzat ja s’encamina cap al sensacionalisme, però a més, han incorporat el vídeo de com intenten treure l’home de casa seva. Aquestes imatges estan publicades tan sols per a crear impressió i tensió a l’espectador, ja que no afegeixen més informació de la que ja es diu al cos de la notícia.

El frame que domina a totes les notícies sobre el coronavirus és clarament d’interès humà. Això porta al fet que en ocasions es dramatitzin les notícies per a captar l’atenció de l’audiència, com ja he comentat abans.

Finalment, i per a remarcar una vegada més el ressò i repetició que ha donat La Sexta al coronavirus, el passat dia 6 de febrer un dels programes del mitjà va comentar un episodi en què a la presentadora del programa Más vale tarde, Mamen Mendizabal, li agafava tos en directe i deia “Es gripe, común” advertint que no era coronavirus. Aquesta actitud de la presentadora, el llenguatge amb adjectius dramàtics i el contingut audiovisual que han caracteritzat la cobertura feta pel mitjà, han fomentat la por i el rebuig cap aquest nou coronavirus, posant a la mirada de l’espectador la part més morbosa d’un problema humanitari internacional.

Després de la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, les tensions amb l’oposició són cada dia més evidents. Aquest cop el fet que ha desencadenat controvèrsia entre els partits ha estat la trobada de José Luís Ábalos, ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, amb la vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, el passat dilluns dia 20 a l’aeroport de Barajas. La ‘numero dos’ de Maduro viatjava cap a Turquia, amb escala a Madrid. Cal destacar que Rodríguez té prohibida l’entrada a territori de la Unió Europea, per tant, l’incompliment d’aquesta llei situaria a Espanya davant un conflicte diplomàtic.

Cap mitjà de comunicació n’havia fet ressò, fins que, la nit del dimecres 23, el diari digital Vozpópuli va llançar l’exclusiva. L’article es limitava a explicar com havia succeït l’encontre a partir de fonts consultades pel mateix diari, però sense especificar. L’única informació de la qual en donaven a conèixer la font era la negació dels fets per part del ministre: “El encuentro entre Ábalos y Rodríguez, que ha sido negado por el primero al ser preguntado por Vozpópuli”.

Aquesta notícia va revolucionar els mitjans digitals de l’endemà, i en conseqüència, les portades de la premsa nacional del divendres, que van incloure també les reaccions dels partits de l’oposició. Les accions de Ábalos van fer esclatar una batalla mediàtica entre la premsa, en la que es discutia la credibilitat i les intencions del ministre.

El diari ABC obria la portada amb una imatge de confrontació, i amb un titular on no es parlava directament de la trobada, sinó de les conseqüències. Enfrontava el govern espanyol, com aliat de Maduro, amb els països de la Unió Europea i els Estats Units, aliats amb Guaidó. A partir de l’ús d’un llenguatge agressiu, relacionaven la reunió amb una inclinació del PSOE cap a Maduro. A més, en un article a la portada del diari digital titllaven de “mentider” al ministre, a partir d’informacions de testimonis i fonts no especificades.

El frame utilitzat en el tractament de la notícia és de conflicte i també de responsabilitat, ja que suggereix que el problema és culpa de Ábalos i, en conseqüència, del govern de Sánchez. Per reforçar aquesta idea, ABC publicava hores després la resposta del líder del Partit Popular, “Casado pide el cese de José Luís Ábalos”.

El País, contràriament, no ho va incloure com a notícia principal a la portada, sinó que ho va situar en un segon pla dins una notícia de Veneçuela i Guaidó. A la versió digital titulava que el ministre es va reunir amb Rodríguez per evitar que aquesta entrés a territori espanyol. A més, reforçava la seva informació afirmant la procedència de fonts policials i amb declaracions de la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya. El diari posava èmfasis en el fet que la vicepresidenta no havia tocat territori espanyol i no tant amb la visita de Ábalos.

La notícia donava pas a tot un seguit de declaracions del ministre en què ell explicava els fets “fortuits” i, finalment, un petit paràgraf on s’informava de la resposta dels Estats Units. A diferència de l’ABC, que donava a veure què el ministre havia actuat malament, El País defensa la seva actuació amb l’argument de què es va evitar el conflicte diplomàtic que hauria suposat que Rodríguez entrés a Espanya.

Tot i que el fet és el mateix, el cobriment que en fan els mitjans és totalment diferent, i la manera en què donen prioritat a una informació per sobre d’una altra denota la seva línia editorial. De manera que per entendre uns fets amb la seva totalitat convé prestar atenció a més d’un mitjà i, a més, pensar perquè aquell determinat diari ha destacat la notícia d’aquesta manera.