Dia 31 de desembre del 2019 Xina advertia de l’aparició d’una pneumònia desconeguda a la ciutat Wuhan, que va desencadenar un nou coronavirus. Les següents setmanes van estar marcades per un seguiment minuciós, en diferent mesura, per part dels mitjans de comunicació de l’expansió del virus, la investigació i les víctimes mortals i infectades. Així ho va fer, i segueix fins avui, La Sexta. A partir d’un seguit d’exemples de com ho ha cobert aquest mitjà, es pot veure una clara tendència alarmista, fins i tot una recerca de morbositat i sensacionalisme.
En primer lloc, el mitjà ha anat informant cada dia durant aquest mes i mig de les novetats, amb actualitzacions de les informacions gairebé cada hora, encapçalades a la secció Últimas Notícias o Coronavirus. Ha tractat el tema als telenotícies i a programes de la mateixa cadena com Al Rojo Vivo i Más Vale Tarde, entre d’altres. Ambdós programes hi han dedicat diversos dies, han fet entrevistes a experts, tertúlies i mapes interactius de les zones infectades i el nombre de víctimes. És a dir, han fet una cobertura exhaustiva i detallada del virus, cosa que fa que l’espectador estigui pendent cada cop que encén la televisió.
És lògic que els mitjans han de fer un seguiment d’un tema d’actualitat internacional com aquest, i informar dels esdeveniments més importants. Però La Sexta ha prioritzat el coronavirus per davant d’altres fets noticiables i l’ha convertit en un tema de continuïtat diari del que cada dia afegien informació, a diferència d’altres mitjans que no en parlaven tant.
Aquest bombardeig informatiu que ha proporcionat La Sexta durant tantes setmanes ha anat acompanyat d’una gran quantitat de contingut audiovisual. En aquest aspecte han publicat algunes imatges que, tot i ser rellevants informativament, contribueixen a crear una situació d’alarma i por a la societat enfront del virus. Per exemple, una fotografia d’un home mort al carrer de Wuhan, sota el titular de “La estremecedora imagen de un hombre inerte”.
Un altre exemple són les imatges que acompanyen la següent notícia “Las autoridades chinas sacan de sus casas a la fuerza a los posibles contagiados por coronavirus para llevarlos a zonas de cuarentena”, encapçalada amb l’avanttítol “Tensión Descontrolada en China”. El llenguatge utilitzat ja s’encamina cap al sensacionalisme, però a més, han incorporat el vídeo de com intenten treure l’home de casa seva. Aquestes imatges estan publicades tan sols per a crear impressió i tensió a l’espectador, ja que no afegeixen més informació de la que ja es diu al cos de la notícia.
El frame que domina a totes les notícies sobre el coronavirus és clarament d’interès humà. Això porta al fet que en ocasions es dramatitzin les notícies per a captar l’atenció de l’audiència, com ja he comentat abans.
Finalment, i per a remarcar una vegada més el ressò i repetició que ha donat La Sexta al coronavirus, el passat dia 6 de febrer un dels programes del mitjà va comentar un episodi en què a la presentadora del programa Más vale tarde, Mamen Mendizabal, li agafava tos en directe i deia “Es gripe, común” advertint que no era coronavirus. Aquesta actitud de la presentadora, el llenguatge amb adjectius dramàtics i el contingut audiovisual que han caracteritzat la cobertura feta pel mitjà, han fomentat la por i el rebuig cap aquest nou coronavirus, posant a la mirada de l’espectador la part més morbosa d’un problema humanitari internacional.
Anàlisi dels mitjans 